Es bruixit de garvinada que s'enfila desde les valls, tot esmolan els crestalls dels Volandis gegants.
Es sent el crit d'un jove cabrit, tot seguint la mare per les parets dels Volandins.
S'en enfila farigola, tambe la cabirola, tot sortejan pins que han nascut entre les parets dels Volandins.
L'agila n'es reina dels cels que els rodejen, ningu s'en escapa del seus ulls sempre al aguai.
De la vall tu n'ets guardiana, la que dorm nostra partona.
Testimoni de la mes gran batalla que aquestes terres en va patir.
Cementeri de metralla i osamenta, que els llauradors de les carrubes i del cami de la Fontcalda en treien a cents.
La llegenda en contaven els vells, que despres de la tormenta que a la font de la Fonteta no rajava pas aigua, en rajaba la sang dels caiguts en la batalla.
Dies de pascua n'erets punt de trobada de kintos que amb alegria en disfrutaven del indret, aixo ja n'es historia de la nostra juventud.
Ara despres de anys de pau i tranquilitat, el pas del temps a esborrat el pas de la batalla, i on havans eren osos i metralla, ara es sona de tranquilitat i berenars
