dimecres, 20 de juny del 2018

Todo en este mundo tiene su historia.

Si te paras a mirar las cosas verás su historia. Fíjate en un camino, y verás tras de el las necesidades de las personas, verás tras de el la historia del ingeniero y de los que construyeron el camino, y si sigues mirando verás que cada persona que pasa por ese camino tiene su historia personal.
Si te fijas en los pájaros veras su historia, y verás los campos de África y el mar.

Si miras las montañas verás que también tienen su historia.
Igual que nuestro planeta.

Todas estas historias tienen su alma y su motivo de existencia.
Y todas estas almas forman parte de una alma más grande que es el alma del mundo, que ha su vez forma parte del universo.

dissabte, 16 de juny del 2018

Al Gran Riu

Riu etern que defiles per la vall.
Caudalos i majestuos, gran drac d'aigua que recorres aquestes terres.
Historia i les batalles, s'han escrit a la teua llera.
Grans ciutats i petits pobles, castells i regnes s'han construit al teu costat.
Pirates t'han surcat, i els mecaders han navegat per les teves aigues havegades tranquiles, havegades torbulentes...

Gran Ebre, font de vida, far de cultura, pont d'unio,  riu d'inspiraciò .

dimarts, 12 de juny del 2018

Camins del vent

Caminat pels camins que pentina  el vent, el silenci  és trencat per ell. 
Ens porta  aromes de primavera, del mediterrani que es prop. 
Caminant pels camins amb silenci, mil colors a cada passa sospiren.
Un paradís  de vinyes i oliveres, lluny  del soroll, prop  del Ebre.
Camins que pentina  el vent, de l'historia   han sigut testimonis.
Camins  acariciats  per la garbinada, dolça brisa a les nits d'estiu.
Quan el sers mou els camins, fredes nits d'hivern porta.
Entre el sers i la garbinada dolç fruit creix al cep, del qual s'elaboren els millors vins.
Vent de tardor, ens portes l'aroma del most que es al celler.
Vent de primavera, l'aroma de la mel portes, dels ametllers que estan florint.
Camins del vent que el territori emmotlles, que al territori li dones mil aromes i mil contrasts.


dijous, 7 de juny del 2018

Inventant la Terra Alta


Amagat entre muntanyes hi ha un petit paradís.
On les garnatxes fan el millor vi, i l'olivera rajos d'or ploren.
Els rius secs al estiu canten amb alegria les pluges de primavera.
A la jota ebrenca en diuen dansada i als pastissets, casquetes.
Els tractors són els descapotables que et trobés pels camins.
Els seus fruits i els seus paisatges, el seu millor tresor.
Terra de contes i de llegendes.
Guerres i batalles han deixat petjada al territori, però també el seu encant tan especial.
Terra Alta, terra estimada, si no i fossin t'hauríem d'inventar.