Pel cami de la vida, sempre intento trepitjar fort, sense mai pedren el nord.
De bruixes i llops ferotjes el cami n'es ple, sempre intant desviarte del cami que tens al davant.
Benvingut el que em vulgi acompanyar en aquest llarg viatge, ja sigui un temps o sigui per sempre, enrrera es queda el que no hem pot segir.
Mai miris errera, sempre endavan, trepitja fort deixant la petjada que per alli on un dia tu i vas estar.
Trepitja fort sempre endavan, que el cami es llarg, pero cualsevol dia el cami s'acabà i ja sol et queda mirar enrrerà i recordar el cami que un dia vas començar