Als braços i du ales del color del blat, en les quals toca dolça melodia que atrau l'incaut que s'aventura pels camins de les serres, en les nits de lluna Plena.
T'hipnotitza com si fos sirena, amb la seva melodia, i quan ja te entre els seus braços et devora amb el seu bec de corb.
Preciosa figura, de rosa cabellera, ales de blat, bec de corb, la Serena era el terror i el malson de les contrades.
En els anys on vales i bombes, regaven de sang i cosos les Serres, es diu que de la Serena sen va pedrer la pista, potser aixafada per una bomba, o sepultada en alguna cova, el que es sap segur, que després la tormenta que va a assotar les contrades, ja no sen va saber mes della.
| Fotografia original Joan Pellicer |
