Amb un llapis n'escriurem poemes
De la terra n'extraurem la millor argila, per fer-ne escultures a la felicitat.
Les millors sorres les fondrem a foc lent, i en bufarem un gran cor de cristall, per que emboliqui el mon amb el seu amor.
Dels sobrants del escultor, que talla la fusta, en farem una gran fogata pel que il·lumini el nostre el cami.
Amb el cants dels ocells, i les balenes, en compondrem una melodia, perquè sigui la musica del mon.
Ens abraçarem amb un somriure, mentre et canto un poema a l'orella, inunda-nos de felicitat.
Sol es un instant en el temps, però que mai voldria que acabes.
La meva musica es el teu somriure, el meu cami es incert, però se que en ell et trobaré, quan el destí així disposi.
No se molt be on ara et trobes, però se que l'univers quant arribi el moment farà que els nostres camins s'entrellacen, tu pel teu, jo pel meu.
