Enmig de tants pensaments, hi ha un tan fràgil com la rosa, tan dur com el vent, tan compacte com les il.lusions, però tan càlid com el sentiment que vaga en mi.
Si les flors, el vent, l'aigua parlessin potser et dirien: Que hi ha una dona que camina sola en la foscor i que eleva cometes d'amor, però a l'hivern; amb una mica de temps també et dirien que tenen gelosia de tu per la teva tendresa, per la teva senzillesa, i sobretot, perquè tens un ànima tan gran que aconsegueixes arribar al més profund d'aquell ser que anheles tenir.
