Ploren les hores en un camí desert, rius de segons baixen galtes avall. La eternitat és fa un instant mirant-me al mirall. L'univers s'amaga rera una mirada, l'amor rere un somriure.
Hi ha que diuen que el destí l'escrius tu, però qui et diu quant neixes i mors és el destí.
Rius de paraules que no porten en lloc, somriures que porten al cor, mirades que maten en un segon, mirades que enamoren eternament.
Ploren les hores lentament, mentre em mates entre paraules i m'enamores amb la mirada.
Oblidat el temps que ja ha pasat, perdut els segons entre paraules, la eternitat m'espera més enllà de somriures, paurales i miradaes.
