dimecres, 28 de novembre del 2018

Rock And Ron

Bebiendo Ron, escuchando  Rock and roll, un canción  en mi corazón.
Me calaste hondo, igual  que la canción.
 
Me calaste hondo
Y ahora me dueles
Si todo lo que nace perece, del mismo modo.
Un momento se va.
Y no vuelve a pasar.

Recuerdos que vuelan al son de la canción.
Telarañas en  mis ojos, no se si son de emoción o el Ron  que atormenta  mi corazón.
La noche se hace madrugada, y el cuerpo me pide cama, ya no somos esos adolencentes que al cuerpo  maltratavamos.

Mi cabeza da vueltas, aún  tarareo  acordes.
Intento levantarme  pero la cama me atrapa.
Ya no somos los jóvenes que fuimos, ahora la consecuencias  de una noche  de fiesta se pagan  toda la semana.
Peró que me quiten lo cantado, que siempre seremos  eternamente  jóvenes.

divendres, 23 de novembre del 2018

Batec de la vida

La nit en silenci, sol trencat pel  batec del teu cor, escolta be i en sentiràs la melodia de la vida.

dimecres, 21 de novembre del 2018

Som tots dos

Som tots dos abraçats entre un núvol  de llençols. Som tots dos que plorem de matinada quan la tempesta  ens be a veure.
I quan el sol treu l'ullet, un mar de somriures  inunda el nostre  cor. Som tots dos entre bromes i somriures, abraçats entre les bromes.
Som tots dos que ballem  de matinada,  amb la lluna  que ilumina i  la locura ens estimà.

dimarts, 20 de novembre del 2018

Floreixen ilucions

 Camins que és perden.
Records que s'endu el vent.
Somriures que és dilueixen amb el temps.
Temps de pluja en els teus ulls quan els records et venen a veure.
Floreixen somriures als teus llavis, quan vius el present.
A un destí llunyà et porten nous camins on floreixen camps d'ilucions.

dilluns, 23 de juliol del 2018

Un joc entre llençols

Ens busquem  entre els llençols en la llarga nit.
I la nit és fa matinada.
I el dia és fa curt  quan estic  al teu costat. I el dia és fa nit. I els llençols un laberint tot buscant la teva pell. I he trobat  els teus llavis  al final del laberint  i mil petons han sigut el tresor  preuat.
Em jugat com dos infants  entre llençols  amuntegats.

dimecres, 20 de juny del 2018

Todo en este mundo tiene su historia.

Si te paras a mirar las cosas verás su historia. Fíjate en un camino, y verás tras de el las necesidades de las personas, verás tras de el la historia del ingeniero y de los que construyeron el camino, y si sigues mirando verás que cada persona que pasa por ese camino tiene su historia personal.
Si te fijas en los pájaros veras su historia, y verás los campos de África y el mar.

Si miras las montañas verás que también tienen su historia.
Igual que nuestro planeta.

Todas estas historias tienen su alma y su motivo de existencia.
Y todas estas almas forman parte de una alma más grande que es el alma del mundo, que ha su vez forma parte del universo.

dissabte, 16 de juny del 2018

Al Gran Riu

Riu etern que defiles per la vall.
Caudalos i majestuos, gran drac d'aigua que recorres aquestes terres.
Historia i les batalles, s'han escrit a la teua llera.
Grans ciutats i petits pobles, castells i regnes s'han construit al teu costat.
Pirates t'han surcat, i els mecaders han navegat per les teves aigues havegades tranquiles, havegades torbulentes...

Gran Ebre, font de vida, far de cultura, pont d'unio,  riu d'inspiraciò .

dimarts, 12 de juny del 2018

Camins del vent

Caminat pels camins que pentina  el vent, el silenci  és trencat per ell. 
Ens porta  aromes de primavera, del mediterrani que es prop. 
Caminant pels camins amb silenci, mil colors a cada passa sospiren.
Un paradís  de vinyes i oliveres, lluny  del soroll, prop  del Ebre.
Camins que pentina  el vent, de l'historia   han sigut testimonis.
Camins  acariciats  per la garbinada, dolça brisa a les nits d'estiu.
Quan el sers mou els camins, fredes nits d'hivern porta.
Entre el sers i la garbinada dolç fruit creix al cep, del qual s'elaboren els millors vins.
Vent de tardor, ens portes l'aroma del most que es al celler.
Vent de primavera, l'aroma de la mel portes, dels ametllers que estan florint.
Camins del vent que el territori emmotlles, que al territori li dones mil aromes i mil contrasts.


dijous, 7 de juny del 2018

Inventant la Terra Alta


Amagat entre muntanyes hi ha un petit paradís.
On les garnatxes fan el millor vi, i l'olivera rajos d'or ploren.
Els rius secs al estiu canten amb alegria les pluges de primavera.
A la jota ebrenca en diuen dansada i als pastissets, casquetes.
Els tractors són els descapotables que et trobés pels camins.
Els seus fruits i els seus paisatges, el seu millor tresor.
Terra de contes i de llegendes.
Guerres i batalles han deixat petjada al territori, però també el seu encant tan especial.
Terra Alta, terra estimada, si no i fossin t'hauríem d'inventar.

dimecres, 16 de maig del 2018

La lluna pruna i el sol poruc

Li somriu a la nit la lluna mes pruna, per que el sol espera poruc que la nit és faci dia.
Quant la nit eclipsa el sol o el dia la  ni, la lluna i el sol s'abracen en un ball entre les estrelles.

dijous, 22 de març del 2018

Dolça nit de primavera

Dolça nit de primavera, que ens acarones amb la teva brisa, a cops freda, a cops suau. Portan els aromes dels abres que floreixen, deixa dormir amb silenci els ocells que poc a poc van tornan. Ets pau i alegria, ets joya dels enamorats, el camí entre l'estiu i l'hivern.
Portans la pau i tranquil·litat  dolça nit, que vinguin acompanyats del somriures i alegries que el dia de demà la primavera ens portara

dimarts, 6 de març del 2018

Cadenas

Y me paro a pensar y miro hacia el pasado,
Y el alma se llena de nostalgia y de momentos, que ya nunca volverán.
Y miro hacia el futuro, y lo veo incierto lleno de neblinas, sin saber muy bien que es lo que depara.
Intento vivir el presente, pero me noto que me pesan los pies, por las cadenas que me atan al pasado, quisiera tener un martillo, para romper las cadenas y así volver a sentirme vivo y disfrutar de todos y cada uno de los momentos que vivo el día a día, y todos los que están por venir.
Porque no puedo quedarme anclado en el pasado, porque la vida sigue y aunque el futuro se incierto vale la pena vivirlo, porque el futuro es la vida que nos queda aún por vivir.

dilluns, 5 de març del 2018

La vida és bella

Un buen día nacimos.
Por un tiempo fuimos niños y descubrimos la vida.
Por un tiempo fuimos jóvenes y disfrutamos la vida, con aventuras y mil historias.
Esas aventuras e historias nos hicieron madurar, y ver el mundo desde nuestra propia perspectiva, e ir ganando en sabiduría..
Un buen día seremos viejos, llenos de sabiduría y de historias que explicar a las generaciones venideras.
Y cuando ya las fuerzas nos abandonen, moriremos.

La vida es sencilla y hermosa, nosotros somos quien nos la complicamos.
La vida son historias que contar, son vivencias que vivir, la vida es enamorarse,  y volverse a enamorar.
La vida es el presente, el pasado son historias que contar,  y el futuro son metas que cumplir, aunque nuca sabemos lo que nos depara. 
La vida es Bella, aunque muchas veces sea amarga.

El pes del temps.

Somins  que no arriben, camins que són nous.
Camins que es difuminent  a galop  dels segons.
Viu el present, dons  és el teu temps.
Oblida el pasat, és  temps dels fantasmes.
Somia  el futur,  camina  endavant.

El que té que ser  serà, sinó és no tenia que ser.
Futur  incert, destí  escrit, oblidat pasat.

Viu  el moment, és l'únic present.

Camins que són il·luminats per mil estels, que marquen destins, que són els fars  dels somnis que  es busquem.

Somnis trobats, destí  traçat, camins perduts amb el pes del temps.



Plora

Plora, que la nit s'esscola.
Les llàgrimes  les borra  la pluja esmolada que travesa la meva ànima.
Plora, que la nit és fosca.
Fosca també  és la tristesa  que la nit inunda.
Plora, que les llàgrimes son el riu que neteja  l'ànima.
Plora, que les paraules  són espases que travessen  el cor.
Plora, que la felicitat  és trova rera  la últimes llagrimes besades.

dissabte, 17 de febrer del 2018

Horitzó

Vaig oblidar el teu nom, i el teu record es va esvair en el fons del horitzó.  I en el meu cor va sortir de nou el sol, i va créixer  un prat verd on plantar nous sentiments...

diumenge, 28 de gener del 2018

He visto a Dios.

De repente, como si de una ilusión se tratara he visto a Dios.
No queráis que os explique como es, pues el no tiene forma y tiene todas las formas.

Su esencia es la se esencia de todo lo que hay en este mundo, desde el pájaro que vuela, al pez que nada, en el viento que sopla, y en las gotas del mar.
También en las montañas inamovibles a nuestra visión.

He visto a dios en el corazón de la gente.

Todos nosotros somos parte de Dios.
Y como parte de Dios, nacimos  con una misión, y cuando es concluida, nos llama, para que volvamos a formar parte de todo...

Porque el nacer, conlleva que un día tenemos que morir.
Entonces volvemos al todo, que es el Dios eterno.

Si buscas a Dios no lo busques en templos ni en escrituras, pues ellas son obra del hombre. Si buscas a Dios mira todo lo que te rodea y en el corazón de la gente. Pues hay donde la bondad emerge y la belleza del mundo esta, hay encontraras a Dios.