Som tots dos abraçats entre un núvol de llençols. Som tots dos que plorem de matinada quan la tempesta ens be a veure.
I quan el sol treu l'ullet, un mar de somriures inunda el nostre cor. Som tots dos entre bromes i somriures, abraçats entre les bromes.
Som tots dos que ballem de matinada, amb la lluna que ilumina i la locura ens estimà.