Guerras que nunca terminan

De las bombas que resonaron en el siglo pasado, por culpa de los intereses de unos, murieron millones.

Esos pocos siguen en este siglo gobernando el mundo, llenando el mundo de odio, de ira y hambrunas. 

Hoy siguen cayendo bombas, acrecentando el odio, muriendo inocentes en Oriente y Occidente. 

Distraen la mente del pueblo, olvidando las guerras de África,  acostumbrando la mente a los niños llorando en Siria. 

Mueren unos y el mundo se conmociona.

Mueren millones cada día en el mundo y el mundo se olvida. 

La madre Gaia solloza, por los ríos de sangre que recorren el mundo. Llantos y gritos silenciados al fuego, no hay muerte  que por Dios o Democracia este justificada.

El rico es rico porque mata al pobre, el rico es rico porque roba al pobre.

La humanidad unida es capaz de no repetir los horrores del pasado,

 la humanidad unida es capaz de alcanzar un paz duradera, librando la tierra de la tiranía de los que a  todos nos quieren gobernar.

Riu amb les onades

Riu que somriu, tot jugant amb les onades vora el mar.
Juga i somriu mentre mil estels d'aigua t'acaricien la pell, i et transporten al infinit.
Somriu i somia, mentre l'infinit es vesteix de blau, i la pau ens envolta els sentits.
Mil estels neixen del oceà, transportant els nostres somnis mes enllà del horitzó.
Somia i viu, que la vida es un joc, on els somnis ens transporten mes enllà del infinit.

Catedral de l'altiplà

El vell cavaller guarda en la distancia la catedral on la dama de l'altiplà guarda els seus fruits. Suaus corbes, i elegància amb conjunt, durant cent anys els vilatans i visitants han enamorat els que passejant per Gandesa l'han albirat.
Ets el mar de l'altiplà, on el bell Puig és el far.
Els teus vins i la bona feina han fet, que durant cent anys siguis referència d'aquestes terres. Catedral de Gandesa, santuari dels bons vins. Enamores en la distancia, també en els teus a dins

Onades Gandesanes

Onades en mig del horitzó, en l'altiplà que Gandesa engalana. Es una joia on es fa el millor vi. On els records i les mirades es perden. Senzillesa en l'encant, sutileza en l'obra, magnificència en conjunt. Miris per on la miris enamora en la forma, i els seus vins enamoren olfacte i paladar. Sencillament enamorat d'aquesta joya.

Poema al poeta

L'esperit  d'un escriptor mai mor, doncs en cada paraula  seva, en cada llibre en trobaràs  part del seu esperit. Tots aquells que et llegeixen et recorden. Recorden com es senties en aquell moment, com pensaves i com t'expressaves.
Un poeta mai mor, a cada paraula hi ha un tros de vida, quan recitem els teus poemes és ven viu el teu rocord.
Mentre la gent recordi  un sol poema  teu seguiràs  ven viu, i la llum d'aquells poetes  que mai moriran.

Sant Jordi i Cleodilina

En un roig intens, atrapat en el temps.
S'escriuen llegendes de dracs i princeses; de cavallers errants que lluiten amb feres, i salven donzelles.
Entre el foc i l'espasa, ferit de mort es el drac.
De un riu de foc, que neix del ventre del gran drac, rosa mes bella en neix.
Ens conten llegendes de Sant Jordi nostre patró,  i de la rosa mes bella que va conquistar la dolça Cleodolinda.

Somia

Somia

No t'adormis, tanca  els ulls i descansa l'ànima.
Que la nit et carregui d'energia que gastar de dia.
Somia al llit, somia despert amb els peus al terra perseguint els teus somnis.
No t'adormis,  dorm vivint,  somia despert.
Viu pels teus somnis, somnia la teua vida.
Vida de somnis, ànima de nit, desperta i viu.

Tormentes  que porten malsons, somnis que porten  primavera.
L' estiu és viu al niu i al riu.
L' hivern és fora al cant de l'oreneta.
Somnis que són d'estiu.
Malsons que són d'hivern.

Corre i crida que la vida és bella.
Plora i gemega que la vida és dura.

Somnis d'estiu, de gresca  i somriures.
Malsons d'hivern de plors i gel.
Somnis de primavera de flors i mel.
Malsons de tardor de manta  i caliu.

Viu i somriu, plora i gemega; somia  la vida, viu el dia, somia de  nit, persegueix  el teus somnis despert, gaudeix la nit.

Somnis de mel, malsons de gel.