Avui somriu la lluna en aquesta eterna nit.
Et somriu a tu dona, fruit de la terra, llabor del firmament; susten dels homes, mare de tots ells.
Tu que ets el pilar de les cases, tu que n'ets treball sense descans.
Molts cops poc valorada, molts cops insultada, violada pels homes que un dia vas donar llum.
La teua lluita és contínua per què avui dia molts homes encara no estimen les dones.
És passió i devoció, son somriures i llàgrimes, les nits vetllant en nedo que al bressol dorm.
Ets la mare, la germana, amiga, nòvia ò esposa, companyera de la vida.
