dimarts, 19 de setembre del 2017

Somia i riu

Riu que somriu, tot jugant amb les onades vora el mar.
Juga i somriu mentre mil estels d'aigua t'acaricien la pell, i et transporten al infinit.
Somriu i somia, mentre l'infinit es vesteix de blau, i la pau ens envolta els sentits.
Mil estels neixen del oceà, transportant els nostres somnis mes enllà del horitzó.
Somia i viu, que la vida es un joc, on els somnis ens transporten mes enllà del infinit.

dijous, 18 de maig del 2017

Se como el agua y deja fluir las cosas.
Se aire y deja tus pensamientos volar.
Se como la tierra, firme y siempre con los pies en ella, persiguiendo tus sueños.
Se como el fuego y alimenta tu fuego interior, tu amor propio.
Pero ante todo sé. Porque entre los miles de millones que habitamos este planeta tu eres único e inigualable.
Tu eres parte del todo y ese todo es parte de ti, no eres nadie y eres todo.

divendres, 28 d’abril del 2017

Camino descalzo

Voy caminado descalzo por un camino de encanto.
Me encuentro un cuento de misterio y me entretego leyendo,  y me pierdo en sus aventuras y desventuras.
Aventuras de la vida, que por el camino voy encontrado.

Vida de encanto, vida de cuento, vida de encuentros y desencuentros.

Caminando por el camino, descalzo, disfrutando cada piedra, cada hierba, cada palmo, cada pisada.

Un camino largo con encanto, de cuentos y aventuras, disfrutado siempre de cada paso.

dimarts, 25 d’abril del 2017

Nit freda de primavera

Nits fredes de primavera, gelades  que cremen les vinyes.
Les cireres apunt de collir,  que el fred i l'aigua ens deixen  sense.
Nits fredes a primavera, a la vora  del foc esperem la calor del estiu.
Calors que venen i van, freds que aguaiten de tan en tan.
Primavera traicionera, el calor a l'espera dels freds que ens deseperen.

dimecres, 19 d’abril del 2017

En el silencio de la noche

Oscura noche  compañera  de lo oculto, que traes con tigo la magia y los sueños.
Pasiones y guerras se librado al amparo de tus tiemblas.
Besos robados a la luz de la luna.
Lágrimas derramadas,  con la almohada de único testimonio.
Siniestro silencio que todo lo envuelve con su paz.
Paz oscura, tranquilo silencio.
Noches de locura, pasiones desatadas, guerras libradas entre las sábanas.
Ocultas mil historias  entre brumas y sombras.
Historias de amor, historias de guerras, historias de paz, historias de olvidó  y de soledad.
Oscura noche que todo lo envuelves con su abrazo, al caer el sol con su última lágrima.

dimarts, 18 d’abril del 2017

El 5 elements

Som vent, som foc, som  aire, som terra, som amor. Som tot allò  del que ens alimentem, som tot allò  que respirem, som tot allò  que sentim. Som la màgia d'aquest món, som, som, som i deixem de ser, i si deixem de ser desapareixem. Sóc jo, ets tu. Tu ets jo, jo sóc tu, som part de un tot i el tot és part nostre.

dilluns, 17 d’abril del 2017

Que es el amor?

Déjame que bese tu alma  como sólo los hombres de verdad saben hacerlo.
No pero tu no quieres un hombre, tu quieres ese niño que se esconde tras sus músculos, porque no tiene nada mejor que ofrecer.
Tu no quieres un hombre sólo quieres alguien que pague tus fiestas, quizás porque tu tampoco eres una mujer, sino una niña, que prefieres una noche de fiesta, que 100 viendo las estrellas.
Quizás yo tampoco soy ese hombre que quieres  o quizás tampoco existe ese hombre?
Y tu eres esa mujer que me hace falta o tampoco existe esa mujer que me entienda?
Que es el amor realmente? Es algo que se siente entre un hombre y una mujer, entre un hombre y un hombre, entre una mujer y una mujer, o es algo que va más allá?
El amor nace dentro de uno y se expande por el mundo, y aveces te encuentras que le llega alguien  que quiere también llenarte el corazón, porque el también siente el amor dentro de si.
El amor no se busca,  el amor nace  en tu corazón y cambia tu vida cuando  tu te enamoras, no cuando  alguien se enamora de ti, pues ese amor es tuyo no del otro.

dijous, 13 d’abril del 2017

Temps

Avui no serà com air, demà no serà com avui.
Dintre un hora tampoc serà com aquest instant. I és el temps un tresor més preuat que les coses materials.
Un perd el temps per acumular fortuna i quan la fortuna arriba el temps ja ha passat.
Un perd el temps tontament escoltant falsos profetes i no l'aprofita per escoltar el seu cor.
El temps cura tots els mals, però el temps passa i s'empassa la vida.
El temps tot un madura, el temps tot ò embelleix.
Temps era temps quan la memòria de un poble és perd neixen les llegendes.
Temps perdut, temps aprofitat, madurat al temps, envellit amb el temps.
Amb el temps tot canvia, amb el temps neixen nous amor i s'esborren els vells.
Aprofita el teu temps, doncs jo escrivint se m'escapa el meu i tu lleguin se t'escapa el teu.

Brisa de la nit

Suau brisa de la nit que m'acarones el rostre amb esperit. Ets el deu que tot o mou i on tot i es.
Es estrella al firmament que m'alimentes el pensament. Que esperes pacient l'arribada del meu ser, un cop al mon dels somnis n'abandoni el cos per venirte a buscar.

dimarts, 11 d’abril del 2017

Paraules mudes

El destí s'amaga rera una mirada, obrin la porta que era tancada.
Il·luminant els ulls amb un tendre somriure.
Mirades  que parlen, somriures que callen.
Paraules que no diuen res, paraules que ho diuen tot.
Per cada porta tanca, un univers sencer de possibilitats s'obre davant teu.
Una mirada perduda, una mirada furtiva que t'atrapa.
Fets que perduren, paraules que s'esborren.
Mirades que enamoren, somriures que entren dins del cor i són recordades.
Guarda paraules, no les soltes si no surten del cor.
Que no se escapin les paraules deixa que parlin les mirades, guarda paraules deixa que parlin els somriures.
No escoltis les paraules fredes dites en calent, guarda paraules calides que es xiuxiuegen a cau d'orella.
Guarda  paraules no trenquis cap cor, calla quan  toca, parla amb sentiments.
Mirades que diuen mes que mil  paraules soltades al vent.
Somriures que esborren el patiment.

dilluns, 10 d’abril del 2017

Records

De un Bon dia!! A un silenci perdut.
De un com estàs? Al ara no i ets.
El teu somriure perdut en fotografies, en el teu  record que em vares deixar.
Llarga és la nit, fosques les hores.
Paraules gravades perdudes al vent.
Plora el cor, llagrimes als ulls, secades al temps.
Temps que no torna, temps que se'n va.
Record que perdura, moments en el temps.
Llàgrimes al vent, llàgrimes al temps.
Nits a les fosques, nits del pasat.
Vivint  el present, recordant els moments.
Pasat que no tornara, prese
nt que se'n va.

En un instant

Ploren les hores en un camí desert, rius de segons baixen  galtes avall. La eternitat és fa un instant mirant-me al mirall. L'univers s'amaga rera  una mirada, l'amor rere un somriure.
Hi ha que diuen que el destí  l'escrius  tu, però qui et diu quant neixes  i mors  és el destí.
Rius de paraules que no porten en lloc, somriures que porten al cor, mirades que maten en un segon, mirades que enamoren  eternament.
Ploren les hores lentament, mentre em mates entre paraules i m'enamores amb la mirada.

Oblidat el temps que ja ha pasat, perdut els segons entre paraules, la eternitat m'espera més enllà de somriures, paurales i miradaes.

dissabte, 1 d’abril del 2017

Somia

No t'adormis, tanca  els ulls i descansa l'ànima.
Que la nit et carregui d'energia que gastar de dia.
Somia al llit, somia despert amb els peus al terra perseguint els teus somnis.
No t'adormis,  dorm vivint,  somia despert.
Viu pels teus somnis, somnia la teua vida.
Vida de somnis, ànima de nit, desperta i viu.

Tormentes  que porten malsons, somnis que porten  primavera.
L' estiu és viu al niu i al riu.
L' hivern és fora al cant de l'oreneta.
Somnis que són d'estiu.
Malsons que són d'hivern.

Corre i crida que la vida és bella.
Plora i gemega que la vida és dura.

Somnis d'estiu, de gresca  i somriures.
Malsons d'hivern de plors i gel.
Somnis de primavera de flors i mel.
Malsons de tardor de manta  i caliu.

Viu i somriu, plora i gemega; somia  la vida, viu el dia, somia de  nit, persegueix  el teus somnis despert, gaudeix la nit.

Somnis de mel, malsons de gel.

dijous, 30 de març del 2017

Jugant amb el sol

He buscat el sol,  tot jugant de matinada.
Te buscat de nit, perdut entre  llençols,
mi he trobat el sol allí sota amagat.
Me perdut la nit, buscan la matinada.
He perdut el nord buscan-te en el meu cor.
I trobo la pau en el silenci de la nit.
He perdut la clau que obria el teu cor, i trobat la que obre l'univers.
He plorat un riu tot buscan les respostes.
I he trobat el sol  després de la tempesta.

dimecres, 22 de març del 2017

El abrazo de las aguas

Tu eres  ese rio que nace en las altas cumbres, poderosa corriente de agua eterna, que riega todo lo que se encuentra en su camino dando vida, dando bellezas  en el mundo....
Yo soy el mar eterno libre y cambiante, azotado por los vientos, rompiendo en mil lágrimas al llegar a tierra,  calma apariente, tormentas constantes.
Tu  recorres el mundo en mi busca pues  los dos somos agua y  como los grandes rios siempre busca el mar para morir en el; aunque en nuestra ecencia somos diferentes, yo salado, tu dulce.
En los deltas  y desembocaduras donde tu agua y la mía se funden en un abrazó; hay es donde tu mueres  y te haces eterna en mis aguas.

dimarts, 21 de març del 2017

Benvinguda primavera

Benvinguda Primavera, la estació mes bella, la que enamora.
Els pintor pinten els teus colors. mil poemes s'han escrit, mil mes s'escriuran. Mil aromes  tu ens regales, i  el cant dels ocells que poc a poc van tornant.
Dies de pluja, dies de fred, dies calids, dies suaus... quina bojeria que n'ets d'estació.
El dia es fa mes llarg, la nit s'escurça, s'escapa el temps, entre els ametllers i els sembrats verds.
L'oreneta piola, ja a tornat a casa d'on sen va anar per buscar terres mes calides...
Riu i viu, l'alegria es el caliu, et donem la benvinguda Primavera estimada.

dimarts, 14 de març del 2017

Agua

La lluvia nos abraza con su embrujo, purificador y alimentador del mundo. Su esencia nos acaricia la piel, y oxigena el ambiente. Uno no quisiera nunca mojarse, però la lluvia es vida, es alegria, es pureza.

En las altas cumbres donde la lluvia es nieve, es donde los mas grandiosos rios nacen, y a su passo riegan de vida el mundo  en su camino hacia  los mares y océanos.

El agua que recore el mundo es la misma que corre por nuestras venas. Somos el agua que recorre  el mundo, somos el polvo que lo envuelve todo, somos el fuego que enciende las llamas en nuestro corazón.

Somos agua, somos tierra,  somos fuego, somos la danza de la evolución  echa perfección en la raza humana.

dimarts, 7 de març del 2017

A tu dona

Avui somriu  la lluna en aquesta eterna nit.
Et somriu a tu dona, fruit de la terra, llabor del firmament; susten  dels homes, mare de tots ells.
Tu que ets el pilar de les cases, tu que  n'ets treball sense descans.

Molts cops poc valorada, molts cops insultada, violada pels homes que un dia  vas donar llum.

La teua lluita és contínua per què  avui dia molts homes encara no estimen les dones.

És passió  i devoció, son somriures i llàgrimes,  les nits  vetllant en nedo  que al  bressol  dorm.

Ets la mare, la germana, amiga, nòvia ò esposa, companyera  de la vida.

dilluns, 6 de març del 2017

Olors a primavera

L'olor a mel es respira en l'ambient, són els ametllers i abres fruitals que amb la màgia de la seva floració ens inunda els camps de colors.
Les primeres calors  ens acaricien  la pell, les pluges regen els camps, i el vent porta en ell aquesta  olor a primavera.
Ja s'olora en l'ambient que la primavera  és a tocar, ja s'olora al vent el seu perfum.

El temps és boig, igual que la primavera, els últims freds és resisteixen, les primeres calors van traient el nas, llàgrimes de colors, perfums en el vent.

Llàgrimes de primavera, olors  de mel, somriu l'estel bora el foc de nit, somriu el sol ens traiem l'abric.

L'amor és viu i de colors n'escriu un poema a la primavera que ens comença acaricar. L'amor és viu i un poema al sentits ens porta el vent.

divendres, 3 de març del 2017

Rompiendo las cadenas

Y me paro a pensar y miro hacia el pasado,
Y el alma se llena de nostalgia y de momentos, que ya nunca volverán.
Y miro hacia el futuro, y lo veo incierto lleno de neblinas, sin saber muy bien que es lo que depara.
Intento vivir el presente, pero me noto que me pesan los pies, por las cadenas que me atan al pasado, quisiera tener un martillo, para romper las cadenas y así volver a sentirme vivo y disfrutar de todos y cada uno de los momentos que vivo el día a día, y todos los que están por venir.
Porque no puedo quedarme anclado en el pasado, porque la vida sigue y aunque el futuro se incierto vale la pena vivirlo, porque el futuro es la vida que nos queda aún por vivir.

dijous, 2 de març del 2017

La locura de vivir

La locura es una aventura que se vive sin cordura, donde se ama con ternura,  la cordura me aburre y el aburrimiento me espesa.
Si estoy  espeso  no me expresó, entonces  me paro y me tomo un espresso, para que con la cafeína recuperar mi locura.

Que viva esta la loca y que loca es la vida.

Entre locuras te tomo con ternura mientras disfruto de la Luna, y el espresso se enfría, y me vuelves  aún más loco, y te bebes la poca cordura que me queda.

De locas lleno está  el mundo, cual será de todas ellas, la que me robe la poca cordura que me queda y vivamos la aventura que es locura con ternura.

divendres, 24 de febrer del 2017

La fragilitat de l'efimer

Enmig de tants pensaments, hi ha un  tan fràgil com la rosa, tan dur com el vent, tan compacte com les il.lusions, però tan càlid com el sentiment que vaga en mi.
Si les flors, el vent, l'aigua parlessin  potser et dirien: Que hi ha una dona que camina sola en la foscor i que eleva cometes d'amor, però a l'hivern; amb una mica de temps també et dirien que tenen gelosia de tu  per la teva tendresa, per la teva senzillesa, i sobretot, perquè tens un ànima tan gran que aconsegueixes arribar al més profund d'aquell ser que anheles tenir.

dimecres, 22 de febrer del 2017

Tomando conciencia

Un beso a la vida, un abrazo al amor, una caricia al tiempo.
Un momento que inspirar, un actitud que exalar. Tomando conciencia, del nuestro mundo interior, tomando conciencia del mundo que nos envuelve. 
Amate, ama el mundo, ama la tierra, ama el viento, ama el fuego y ama el agua, pues tu eres todo ello y ello es todo tu ser.
No hay dia sin una noche y no hay noche sin su dia, no hay luz  sin su oscuridad.
No hay bien si no hay maldad.
Conciate de que todo es dual, y con tu actitud puedes llegar donde quieres llegar.

dimecres, 15 de febrer del 2017

Soy

Soy capitán en aguas turbias, bandolero en sendero que recorre tu cuerpo.
Soy marinero de agua dulce  en tus labios tiernos y dulces.
Echizera  que me embruja con la mirada, que me pierdo  en ella como si fuera una aventurero  en busca de un tesoro.
Soy el poeta que te escribe mil versos, el pintor que te pinta un boceto.
Soy vagabundo en este mundo, buscando el amor que se esconde en algún lugar.
Soy un enamorado de la vida,  que sonríe al son de la felicidad.

diumenge, 5 de febrer del 2017

Puig Cavaller

Com si fos un gegant dormit en el temps guardes aquesta terra, dal del cim els dies clars pots contemplar des-de la mar fins els Pirineus. Ets guàrdia de nostra terra, ets cavaller que defensa la donzella que descansa a la vall. Ets el far que t'atestigua que ja està prop de Gandesa.
fotografia David Mora Gresa