Camí a l'horitzó

Soc rodamón en aquest llarg viatge, tot buscant la llum del alba perduda en el camí.
Soc mariner de aigua dolça, en mig de l'oceà, tot buscant la fi del mon, sempre amb rumb a l'horitzó.

Gaudint de  cada passa, gaudint el pas del núvols, el pas dels dies i les nits.

Tot parant de tan en tan, per escoltar la musica de la vida.
El cant dels ocells al dia, el cant de les granotes i els grills a les nits.
El parlar dels arbres, quant el vent els acaricia les branques, i pareix que tinguin sentiment.

I tot fent camí descobrir com un infant, tot allò que pensava conèixer.
El fred i soledat a l'hivern, la calor i l'amor a l'estiu, l'alegria de la primavera, la tristor de la tardor.

Sempre buscant el perquè de les coses, la seva senzillesa i la seva bellesa.

Tot fent camí fins que arribi el dia que es pongui el sol i ja no torni a brillar al alba.
Però tot final te un nou començar, i la fi de aquest camí, es el començament de un de nou.

La vall de la font sagrada

Dins la vall de la font sagrada, allí están sentó calma i pau al meu voltan.
El silenci sol trencat pel cant dels ocells, i el rugir del Canalates, tot cabalgan les gorjes dels estrets. 
A la bora de vell riu en neix la font que en brota del cor de la mateixa terra, i en dona nom a la vall i la Verge que descansa al santuari de la vall.
Ni endinso els peus cansats dins, i descanso i m'omplo de energía que emana de la font. 

La doncella de la vall

Dal del Puig veig elegant la donzella de la vall.
Es de pedra i de fang, gegant cavaller que defensa la vall on dorm la mes bella donzella catalana.
Entre olivers, vinyes i ametllers;  I les grans serres de Pàndols i Cavalls, s'alça i dorm, la donzella heroica e immortal.
Es joiós el seu encant quant  mi vaig apropant deixant  enrrere el gran puig, buscant l'aroma i harmonia, que ella inspira.
Mil histories contaries, als viatgers que des-de lluny i al llarg del temps a fet camí per visitar-te, i degustar els fruits que ens dona la terra on t'alces i dorms.. 

Luciérnagas en una noche oscura

Perdido en  el bosque una noche oscura, mil luciérnagas en el cielo iluminan el firmamento.

Compañeras de la Dama que danza de noche, entre brumas y sombras.

Una de ellas descendió a la tierra, y en mi mano se poso, solo por un instante.

Pero ese instante me basto para magnificarme con el brillo que desprendía.

Alzo el vuelo, y como si fuera un faro, iluminaba mi camino, guiando mis pasos en la noche,

 siempre  por el camino correcto.

Ella me acompaño toda la noche hasta estar cerca de mi destino, cuando empezó a salir el sol de repente desapareció entre las nubes y los primeros rayos de sol.

A partir de ese día, cada noche miro el cielo esperado volver a ver esa luciérnaga, que esa noche cuando estaba yo perdido sin rumbo, me llevo hacia mi hogar.  

Y me pregunto si lo que vi ese día era una luciérnaga o quizás era un ángel? 

Catedral de vi, santuari de records

De les necessitats dels gandesans, i el somni del deixeble d'un gran geni, nasqué gran edifici, meravella entre vinyes, catedral per els bons vins.

Amb esforç i devoció, dels pagesos gandesans, que cultiven les velles vinyes, on surt el millor raim, que en temps de berma el porten a la catedral per que en surti el millor vi.

Mes que catedral, ets castell de fades i somnis, que amagats dins els trulls en guardes els aromes i gustos dels grans vins.

Cada cop que en soc dins les  entranyes de la catedral,  encara et vec rera la teva taula. Cada cop que passo pel carrer on s'ubica espero veure't entre els finestrals de la catedral, o surtin per alguna porta.
Anys de dedicació, per fer gran aquesta catedral,  treballant sense descans, no sempre reconeguda la teva feina i dedicació.

Al que visitava la catedral tu sempre en treies el somriure, i el feies sentir com si fos a casa.

Ara tu no i ets però el teu esperit, s'amaga entre els aromes, el color i els gustos del grans vins, que en la catedral s'elaboren.

Per mi la catedral, ara es santuari, dels teus records i el teu treball. I que sempre que en senti el nom d'aquesta catedral, o en degusti un bon vi elaborat en el seu ventre, em vindrà el teu record.

Un mar en mi corazón.

Un mar de cerezas en mi corazón, se mueven al ritmo de una canción.
Maduran al sol, maduran al ritmo de la canción.
Bailan con sentimiento, dulce fruto de pasión. 
Frágil corazón, endurecido al ritmo de la canción.
Bailo a son de esta canción, canción que es mi vida, vida que es canción.

Fruto delicado, fruto de pasión, marchitado con la lluvia de mis ojos.
Endurecido al viento, madurado al sol, marchitado a la lluvia... Bailando siempre al ritmo de la canción.

Un mar de cerezas en mi corazón, todas ellas sueñan con esa canción.
Canción que es vida, canción que es amor, canción de mi vida en mi corazón.

Vents catalans.

Desmontan la tramontana que de mar endins golpeja l'Emporda.
Tot golpejant finestres, emportan-se la roba estesa, i tomban la vella que pel carrer està.

Els del sud en diuen garbi, i garbinada.
Alli on mor l'Ebre en l'etern Maditerrani.
Alli on l'arros en trau l'ull,
i el bon vi bull al celler.
On l'alè de l'olivera s'ecapa entre el garvi, i l'olivera milenaria, ens dona el millor oli.

I arribat un altre juny, el cers a secat el blat a planes de Lleida. Esmolada nostra eina, donarem bon cop de falç, per que el gra de la nostra feina, faci cap al rebos.

El rebost dels Pirineus, nes ple de gra, no sigui que a l'hivern bufi el torb, i ens geli els camins.

Arribada primavera, bufa fort el llevant a la capital, inundada ens a deixat Barcelona la llevantada.
Tota xopa ella esperà l'estiu, que ja es a tocar.