Desmontan la tramontana que de mar endins golpeja l'Emporda.
Tot golpejant finestres, emportan-se la roba estesa, i tomban la vella que pel carrer està.
Els del sud en diuen garbi, i garbinada.
Alli on mor l'Ebre en l'etern Maditerrani.
Alli on l'arros en trau l'ull,
i el bon vi bull al celler.
On l'alè de l'olivera s'ecapa entre el garvi, i l'olivera milenaria, ens dona el millor oli.
Alli on mor l'Ebre en l'etern Maditerrani.
Alli on l'arros en trau l'ull,
i el bon vi bull al celler.
On l'alè de l'olivera s'ecapa entre el garvi, i l'olivera milenaria, ens dona el millor oli.
I arribat un altre juny, el cers a secat el blat a planes de Lleida. Esmolada nostra eina, donarem bon cop de falç, per que el gra de la nostra feina, faci cap al rebos.
El rebost dels Pirineus, nes ple de gra, no sigui que a l'hivern bufi el torb, i ens geli els camins.
Arribada primavera, bufa fort el llevant a la capital, inundada ens a deixat Barcelona la llevantada.
Tota xopa ella esperà l'estiu, que ja es a tocar.
Tota xopa ella esperà l'estiu, que ja es a tocar.
