dijous, 28 de maig del 2015

Camí a l'horitzó

Soc rodamón en aquest llarg viatge, tot buscant la llum del alba perduda en el camí.
Soc mariner de aigua dolça, en mig de l'oceà, tot buscant la fi del mon, sempre amb rumb a l'horitzó.

Gaudint de  cada passa, gaudint el pas del núvols, el pas dels dies i les nits.

Tot parant de tan en tan, per escoltar la musica de la vida.
El cant dels ocells al dia, el cant de les granotes i els grills a les nits.
El parlar dels arbres, quant el vent els acaricia les branques, i pareix que tinguin sentiment.

I tot fent camí descobrir com un infant, tot allò que pensava conèixer.
El fred i soledat a l'hivern, la calor i l'amor a l'estiu, l'alegria de la primavera, la tristor de la tardor.

Sempre buscant el perquè de les coses, la seva senzillesa i la seva bellesa.

Tot fent camí fins que arribi el dia que es pongui el sol i ja no torni a brillar al alba.
Però tot final te un nou començar, i la fi de aquest camí, es el començament de un de nou.