divendres, 27 de novembre del 2015
Un Mundo de Cuentos
Soy el Piterpan que se resiste a crecer en un mundo loco, que necesita la sonrisa de ese niño que todos llevamos dentro..
Y volveremos a revivir esa infancia, que nos fue arrebatada demasiado pronto por una sociedad acelerada.
Y descubrir otra vez el mundo con la mirada inocente de ese niño que fuimos una vez...
Y abrazar la vida como si fuera hoy lo único que nos importara...
dijous, 19 de novembre del 2015
Demonios de negra bandera
Tras décadas de guerras sembrando miserias, hambrunas y odios, ahora cultivamos demonios de negra bandera,
Fusil en una mano, el coràn en la otra, negro su corazón lleno de odio está.
Su ira desatan sobre inocentes, llenando de odios las tierras que pisan.
En las tierras de la Gran Babilonia, escondidos tras el coràn infunden la ley de muerte y de odio.
Llueve de día y de noche en las tierras de Alá, por sus hijos inocentes caídos, en manos de falsos profetas de oscuro corazón.
Lluvias de bombas, fuego y azufre salpican las tierras del Califato, trayendo mas odio y sed de venganza entre los discípulos del negro profeta.
Una noche cualquiera en la ciudad del amor y la luz, la gente disfruta del ocio ,unos tomando café en las terrazas, otros esperando el concierto que esta por comenzar, y otros en el estadio de Francia hoy juega su selección.
De repente se levanta una tormenta de fuego y de pólvora, los de negro corazón buscan venganza por las bombas caídas en las tierras del gran Califa.
El café se tiñe de sangre, el estadio de Francia enmudece del gran estruendo, que cerca de hay un bomba a cegado la vida de los pobres incautos que por los aledaños pasaban.
Suenan los primeros acordes, pero no hay tiempo de mas, la tormenta a entrado en la sala, cambiando las notas por silbidos de muerte.
El odio y la rabia de los demonios de negra bandera, se transforman en gritos y sangre, de cien almas caídas.
Un mundo conmocionado reza por las los caídos en la tormenta de París, pero ya nadie recuerda los muchos que ya han caído, bajo la negra bandera.
Tras la tormenta, el mundo responde con mas lluvias. Mas ríos de sangre de inocentes, buscando culpables.
Mas odio y sed de venganza llenan los corazones de los demonios.
Mas tormentas preparan para el mundo entero, mas noches para olvidar, mas almas por las que llorar.
Que callen tambores, que vuelen palomas, que se unan los corazones de los hombres, que extingan las guerras, que la paz llene por siempre la faz de la tierra.
divendres, 2 d’octubre del 2015
Als Volandins
Es bruixit de garvinada que s'enfila desde les valls, tot esmolan els crestalls dels Volandis gegants.
Es sent el crit d'un jove cabrit, tot seguint la mare per les parets dels Volandins.
S'en enfila farigola, tambe la cabirola, tot sortejan pins que han nascut entre les parets dels Volandins.
L'agila n'es reina dels cels que els rodejen, ningu s'en escapa del seus ulls sempre al aguai.
De la vall tu n'ets guardiana, la que dorm nostra partona.
A la Fonteta
Testimoni de la mes gran batalla que aquestes terres en va patir.
Cementeri de metralla i osamenta, que els llauradors de les carrubes i del cami de la Fontcalda en treien a cents.
La llegenda en contaven els vells, que despres de la tormenta que a la font de la Fonteta no rajava pas aigua, en rajaba la sang dels caiguts en la batalla.
Dies de pascua n'erets punt de trobada de kintos que amb alegria en disfrutaven del indret, aixo ja n'es historia de la nostra juventud.
Ara despres de anys de pau i tranquilitat, el pas del temps a esborrat el pas de la batalla, i on havans eren osos i metralla, ara es sona de tranquilitat i berenars
dijous, 10 de setembre del 2015
Miedos
Los miedos y el pasado me aprisionan.
El presente lo hayo amargo, esperando que en un futuro encontrar la felicidad tan ansiada.
Mil tormentas pasan por mi mente, yo quiero luchar contra todas ellas, intento sacar las fuerzas donde no las hay.
El miedo a la soledad, el miedo a no saber lo que vendrá, me impiden salir a buscar mi felicidad.
Nadie va hacerme feliz, nadie más que yo.
Mis demonios me persiguen, yo intento escapar de ellos, esa no es la solución. Tengo que luchar por liberarme de todos ellos, no tener más miedo, a nadie, ni a nada. Pierde mas el que huye que el que lucha.
Voy a intentar ser mejor, no por nadie sino por mi. Voy a sacar fuerzas donde no las haya, para vencer mis miedos al fín.
divendres, 7 d’agost del 2015
Pel cami de la vida
Pel cami de la vida, sempre intento trepitjar fort, sense mai pedren el nord.
De bruixes i llops ferotjes el cami n'es ple, sempre intant desviarte del cami que tens al davant.
Benvingut el que em vulgi acompanyar en aquest llarg viatge, ja sigui un temps o sigui per sempre, enrrera es queda el que no hem pot segir.
Mai miris errera, sempre endavan, trepitja fort deixant la petjada que per alli on un dia tu i vas estar.
Trepitja fort sempre endavan, que el cami es llarg, pero cualsevol dia el cami s'acabà i ja sol et queda mirar enrrerà i recordar el cami que un dia vas començar
divendres, 12 de juny del 2015
Gaudeix la vida
Mentre escric passen els minuts, mentre respiro els segons, treballant passen els dies, esperant passen els mesos. Sense adonar-ten a passat l'any. I en un obrir i tancar els ulls a passat la vida per davant els teus ulls.
Gaudeix cada segon, cada moment, cada paraula, cada somriure, cada llàgrima derramada.
Gaudeix dels pares, dels avis, dels nens, amb els homes i amb les dones...
Gaudeix del dia, del dia de la nit. Del calor, de la tempesta.
Gaudeix del temps que et queda per viure i del temps que ja has viscut.
Gaudeix del cap de setmana que hi ha per davant, i del estiu que ja es a tocar....
dimecres, 10 de juny del 2015
Héroes
En esta sociedad de hoy, todos tenemos que ser héroes para seguir adelante.
Somos héroes por llegar a fin de mes con el salario mínimo.
Somos héroes cuando defendemos nuestros vecinos, cuando los quiere desalojan de su casa.
Esos abuelos y abuelas esos si que son héroes, que con su pensión, muchos mantiene hijos, nietos y en algunos casos hasta los bisnietos.
Héroe, el bombero que se juega cada día la vida por salvar la vida de otros.
Héroe el medico, que hace horarios interminables, por la salud de todos, perdiendo en algunos casos la suya.
Héroe el agricultor, que se desloma cada día y suda la gota negra para que le paguen irrisoriamente el fruto de su trabajo.
Héroes los que trabajan día a día, para mantener el país, mientras otros lo dejan en la ruina....
Todos somos héroes de alguna manera, aunque sin súper poderes...Pero todo el que lucha el día a día, en esta sociedad es un héroe a su manera
dijous, 28 de maig del 2015
Camí a l'horitzó
Soc mariner de aigua dolça, en mig de l'oceà, tot buscant la fi del mon, sempre amb rumb a l'horitzó.
Gaudint de cada passa, gaudint el pas del núvols, el pas dels dies i les nits.
Tot parant de tan en tan, per escoltar la musica de la vida.
El cant dels ocells al dia, el cant de les granotes i els grills a les nits.
El parlar dels arbres, quant el vent els acaricia les branques, i pareix que tinguin sentiment.
I tot fent camí descobrir com un infant, tot allò que pensava conèixer.
El fred i soledat a l'hivern, la calor i l'amor a l'estiu, l'alegria de la primavera, la tristor de la tardor.
Sempre buscant el perquè de les coses, la seva senzillesa i la seva bellesa.
Tot fent camí fins que arribi el dia que es pongui el sol i ja no torni a brillar al alba.
Però tot final te un nou començar, i la fi de aquest camí, es el començament de un de nou.
dimarts, 26 de maig del 2015
La vall de la font sagrada
El silenci sol trencat pel cant dels ocells, i el rugir del Canalates, tot cabalgan les gorjes dels estrets.
A la bora de vell riu en neix la font que en brota del cor de la mateixa terra, i en dona nom a la vall i la Verge que descansa al santuari de la vall.
Ni endinso els peus cansats dins, i descanso i m'omplo de energía que emana de la font.
dilluns, 25 de maig del 2015
La doncella de la vall
Dal del Puig veig elegant la donzella de la vall.
Es de pedra i de fang, gegant cavaller que defensa la vall on dorm la mes bella donzella catalana.
Entre olivers, vinyes i ametllers; I les grans serres de Pàndols i Cavalls, s'alça i dorm, la donzella heroica e immortal.
Es joiós el seu encant quant mi vaig apropant deixant enrrere el gran puig, buscant l'aroma i harmonia, que ella inspira.
Mil histories contaries, als viatgers que des-de lluny i al llarg del temps a fet camí per visitar-te, i degustar els fruits que ens dona la terra on t'alces i dorms..
Luciérnagas en una noche oscura
divendres, 22 de maig del 2015
Catedral de vi, santuari de records
Anys de dedicació, per fer gran aquesta catedral, treballant sense descans, no sempre reconeguda la teva feina i dedicació.
Al que visitava la catedral tu sempre en treies el somriure, i el feies sentir com si fos a casa.
Un mar en mi corazón.
Un mar de cerezas en mi corazón, se mueven al ritmo de una canción.
Maduran al sol, maduran al ritmo de la canción.
Bailan con sentimiento, dulce fruto de pasión.
Frágil corazón, endurecido al ritmo de la canción.
Bailo a son de esta canción, canción que es mi vida, vida que es canción.
Endurecido al viento, madurado al sol, marchitado a la lluvia... Bailando siempre al ritmo de la canción.
Vents catalans.
Desmontan la tramontana que de mar endins golpeja l'Emporda.
Tot golpejant finestres, emportan-se la roba estesa, i tomban la vella que pel carrer està.
Alli on mor l'Ebre en l'etern Maditerrani.
Alli on l'arros en trau l'ull,
i el bon vi bull al celler.
On l'alè de l'olivera s'ecapa entre el garvi, i l'olivera milenaria, ens dona el millor oli.
Tota xopa ella esperà l'estiu, que ja es a tocar.